Es dona continuïtat al Pla Integral de Turisme de Llubí i es pretén remodelar la imatge del municipi i donar-lo a conèixer com a lloc d'activitats de temps lliure i d'interès cultural als visitants de l’illa. Aquest pla es vol centrar en un turisme responsable i de qualitat com a nova forma de turisme que es fonamenta en els principis de sostenibilitat econòmica, ambiental i social.
El pla turístic 2021-2022 cerca aprofundir en la desestacionalització turística i l'equilibri territorial tot posant de relleu valors culturals, patrimonials i naturals de Llubí.
Per desenvolupar el Pla de Turisme local es tendrà en compte Pla Integral de Turisme de les Illes Balears, seguint els principals objectius que es reflecteixen en aquest.
Llubí és un municipi de Mallorca situat al nord de la comarca del Pla. Llubí ocupa una
superfície de 34,92 km2 i presenta una població de 2298 habitants (a 1 de gener de 2020)
el terme municipal limita amb els municipis d’Inca, Sa Pobla, Muro, Santa Margalida, Maria
de la Salut i Sineu.
El nucli urbà es troba dividit en dos promontoris, separats pel
carrer la Carretera. Es diferencien la zona de la plaça i el barri de
Son Ramis (la part més antiga del poble). A més, el seu entorn
natural, amb els camps de garrovers i ametllers, és de gran riquesa
paisatgística. Llubí ofereix als visitants la identitat, singularitat i
tota la tranquil·litat dels pobles d’interior i la proximitat tant a la
costa com a la muntanya. La seva localització permet arriar a
qualsevol part de l’illa en només un trenta minuts.
Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals, artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons, tot això demostra un poblament molt antic de les
nostres terres (cap al 2000 aC). Posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'han trobat monedes i
inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobriren les restes d'una explotació agrària romana a Son Mulet, just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies
o "qanats" de la zona de sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà del que fins avui no se n’han trobat notícies.
Amb la conquesta catalana del rei Jaume I l’any 1229, tot el districte musulmà de MURUH, que incloïa a més de Llubí els actuals municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut, correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí una part (les terres llubineres) a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guíxols. Ja en el segle XIII-XIV s'aixecà una capella en honor a aquest sant, el qual avui encara continua essent el patró de Llubí. Els
territoris llubiners foren coneguts fins al segle XIX amb el nom de CASTELL LLUBÍ i administrativament estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació municipal que passà per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823 (trienni liberal) i la definitiva del 1836. A la universitat o ajuntament de Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell Llubí. A més des del segle XVII l'església de Llubí fou constituïda en vicaria "incapite" i això ja suposà
un cert grau d'autonomia: tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament
els sagraments (baptisme, matrimoni o unció dels malalts) a la capella de Llubí.
L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius de secà i des del segle XVI també fou important la vinya. Pareix
que no fou fins a fins al segle XIX quan s'introduí de manera massiva l'ametller i les tàperes. En aquest període i durant gran part del segle XX la
indústria conservera i de licors es va desenvolupar molt, tot i l'intens moviment migratori cap a Amèrica d'aquella època.
El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes, així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes, el primer terç del segle XIX, la consolidació dels liberalisme
conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme, els anys cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica ha estat determinada pel predomini d'opcions conservadores.
El poble de Llubí, no es pot considerar un referent a l’illa com a municipi turístic, tot i que té una àmplia oferta gastronòmica, cultural i tradicional per als visitants. Per això cal treballar a explotar les virtuts del nostre municipi i desenvolupar el seu potencial turístic.
L’oferta turística més important del municipi és el
turisme rural i d’interior, sent la tipologia d’allotjament
que més ha crescut en els últims anys. Es considera
indispensable promocionar l’oferta existent entenent
aquesta activitat com idònia per les característiques
del territori i per l'existència d’empresaris emprenedors
en aquestes activitats.
L’objectiu actual és crear una oferta turística d’acord amb el concepte de Turisme Responsable i Sostenible establert en el Pla Integral de Turisme de les Illes Balears. Per planificar el desenvolupament turístic al municipi de Llubí s’han d’establir i desenvolupar uns objectius bàsics:
- Desenvolupar un turisme sostenible i desestacionalitzat.
- Promoure els recursos naturals i paisatgístics dels que disposam, tot preservant el medi ambient i respectant l'entorn.
- Detectar noves oportunitats de dinamització social, econòmica i cultural, i interconnectar amb els sectors econòmics tradicionals.
- Donar suport a l’activitat econòmica i generar noves activitats que permetin diversificar
l’economia, mitjançant la promoció dels potencials de l’entorn i la riquesa patrimonial i
cultural.
Dins aquest Pla Integral es treballaran els tres eixos en què ha de basar-se el turisme que
cerca ser sostenible.
Es vol aconseguir el respecte i la valoració dels ecosistemes agroambientals i rurals
mitjançant la compatibilitat entre les activitats socials i econòmiques, així com la preservació
del territori i de la biodiversitat.
Tenint en compte que el desenvolupament del turisme sovint comporta l’augment
d’urbanització, la sobreexplotació d’aigua i altres recursos naturals es fa necessari modificar
les pautes de consum per tal de:
- Revertir el deteriorament ambiental i mantenir la base material del desenvolupament.
- Impulsar una millor comprensió de la importància de la diversitat dels ecosistemes i la preservació de la qualitat ambiental.
- Aplicar mesures localment adaptades o dissenyades de lluita contra els problemes
ambientals . - Impulsar el monitoratge de l'impacte ambiental sobre el territori produït per les activitats productives i la pressió del desenvolupament.
- Respectar la identitat, la singularitat i les pautes socioculturals pròpies.
Es tracta de prendre com a mesura del benestar la quantitat de béns materials i serveis útils
produïts pel municipi i aprofitar el turisme per activar l’economia. Tenint en compte els
següents objectius:
- Augmentar el nombre de visitants per reduir l’estacionalitat de l’activitat turística.
- Enriquir l’oferta, mantenint les infraestructures i posant en valor tots els recursos dels que disposa el municipi.
- Propiciar la creació de nous llocs de treball en tots els sectors relacionats directament o indirecta de l’activitat turística.
- Connectar els diferents agents econòmics locals.
Pel que fa més a la part social, estableix que s'han de satisfer les necessitats de la societat
del municipi donant accés real de la població llubinera als diferents i principals recursos de
l’entorn, conservant el patrimoni cultural heretat i construït, cercant un equilibri entre la
protecció i l’ús del patrimoni com a recurs turístic o econòmic.
En definitiva, el principal objectiu en aquest vessant és fer la comunitat local partícip del
desenvolupament turístic, tot aconseguint una major conscienciació, implicació i participació
eficaç en el procés de planificació.
Per tal d’analitzar l’assoliment dels objectius que es plantegen dins aquest pla, es tendran
en compte els següents indicadors. Avui en dia es poden aprofitar tot el potencial de les
noves tecnologies en termes de recaptació de dades.
INCREMENT DE VISITANTS I DESESTACIONALITZACIÓ
Registre de visitants i turistes allotjats en establiments hotelers locals.
- Nombre d’assistents a fires, festes i altres actes culturals.
- Nombre de turistes allotjats a hotels locals.
- Volum de venda dels comerços i bars del municipi.
- Enquestes sobre satisfacció dels visitants.
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
- Augment de la contractació local directa i indirectament
- Nombre de cursos de formació destinats als agents locals implicats
- Increment d’ingressos de l’ajuntament degut a un augment de llicències fiscals i urbanístiques...
- Nivell de dinamització del comerç, negocis d’oci local, bars i restaurants i indústria local mitjançant l’impuls de venda del producte local i de proximitat i el seu valor afegit
- Increment de visitants a fires i festes locals
- Nivell de millora de les infraestructures locals
- Nivell de participació d’agents i entitats municipals en la planificació turística
- Millora de la qualitat de vida en general per als habitants de Llubí
CONSERVACIÓ MEDIAMBIENTAL. PROTECCIÓ DELS RECURSOS LOCALS
- Nombre de campanyes de conscienciació mediambiental, consum responsable i bones pràctiques dirigides principalment als visitants, però també als locals.
- Ajuda a la conservació i manteniment dels recursos culturals locals.
- Creació d’instruments normatius (ordenances) locals de protecció mediambiental i urbanística.
- Enquestes sobre la qualitat de l’entorn fetes per a visitants i residents.
DIAGNÒSTIC
ENTORN COMPETITIU
Oferta Turística
El municipi de Llubí, a poc a poc, es va convertint en
una destinació turística de referència a l’interior de
Mallorca. La proximitat de Llubí a qualsevol zona de
l’illa, tant a zones d’interior i a zones costaneres com
les platges de Muro, Ca’n Picafort i Alcúdia, les quals
tenen gran afluència de visitants durant l’època
d’estiu, obren múltiples oportunitats al municipi per
oferir activitats complementàries al turista de sol i
platja allotjat en aquestes zones de referència.
Així doncs, anem a numerar els recursos dels que disposa Llubí com a punt de partida a
aquesta activitat complementària.
Al municipi gaudim d'un entorn natural molt ric i ens dona la possibilitat d’oferir-lo com a destinació per a tot tipus de turisme, ja que té molt pròxim la costa, la muntanya i el camp. A les proximitats del nucli urbà disposam de tres àrees recreatives (a la plaça de la Carretera, plaça de Son Ramis i devora el molí de Son Rafal) amb jocs infantils en les que residents i
visitants poden passar el dia en família envoltats de natura.
Església parroquial de Sant Feliu
La part anterior del temple parroquial actual, fins a la quinta capella, fou constituïda a mitjan segle XVII; l'any 1650 ja estava feta la coberta. Entre 1870 i 1888, s'allargarà la nau segons es troba avui. Recentment s'han fet obres de renovació de l'absis i de l'altar i s'han col·locat vidrieres policromades als dos rosetons i a quatre finestrals; s'ha celebrat la dedicació del
temple l'11 d'octubre de 1992.
Sobre el portal major hi ha un escut amb les armes
de Catlar, Fortuny, Pont i Safortesa escut que
abans de l'allargament es trobava sobre l'arc del
presbiteri. El campanar, en el costat esquerre de
la façana, s'alçà a finals del segle XVIII fins a la
balconada; a principi del segle XX se li afegí el
torrelló i la cúspide piramidal neogòtics. La nau,
que després de ser allargada resulta
proporcionalment estreta, és coberta amb volta de
canó; compta amb set capelles a cada part.
La planta de l'absis és trapezoïdal; les pilastres i la volta, després de ser descrostades en la recent restauració, mostren el marès blanc de què son fetes. Presideix el retaule la imatge del titular sant Feliu, entre sant Pau apòstol i sant Antoni abat; a l'àtic, sant Pere. La capella fonda és de planta hexagonal amb cimbori sobre arcs de mig punt i petxines. A la capella de nostra senyora del diví amor hi ha una urna amb la imatge de la mare de déu Morta, pel que sembla, del segle XVIII. És notable el monumental retaule barroc de Sant Marçal. En el cor, enmig de la barana, hi ha un orgue, possiblement de Gabriel Thomas. La sagristia és coberta per dos trasts de volta de creueria, recolzada en un arc rebaixat, amb la data de 1895; en una dependència adjunta hi ha un petit museu del patrimoni artístic parroquial, el qual té una petita placa informativa a la seva base.
A Llubí es conserven quatre exemples d'aquesta popular construcció com són la creu del molí de Son Rafal, la Creu de Son Ramis i sa Creu, al nucli urbà i la Creu de Son Setrill, al camí vell de Llubí a Muro.
La Creu del Molí de Son Rafal, que es localitza a la plaça del Molí de Son Rafal. Feta en pedra de marès i d'estil barroc, destaca la inscripció de 1680 al fust de secció octogonal, mentre que al capitell, també octogonal, s'hi poden observar vuit imatges, Sant Joan Baptista, un Àngel de la Guarda, Sant Pere, un Sant amb espasa que podria ser Sant Bartomeu o Sant Pau, Sant Antoni Abat, Sant Jaume, una Anunciació. A la seva base també es pot llegir una petita placa informativa. Antigament, quan la creu estava a la ubicació original, s'hi feia la benedicció dels fruits del
tres de maig. Després de la Guerra Civil Espanyola, la creu fou convertida en Creu dels
"Caídos", i se li va col·locar l’eslògan Franquista "Caídos por Dios i por la Patria". El 1957 es va modificar l'emplaçament.
Dins l’any 2017, es va netejar la creu i es va llevar la placa Franquista situada al segon escaló de la base de la creu, en compliment a la llei de Memòria Històrica (52/2007). La Creu de Son Ramis és la més antiga del poble i la que té més caràcter. Data de l'any 1686 i es localitza al carrer del Born, 38. Com l'anterior està feta en pedra de marès i d'estil
barroc. Del fust, en destaquen la citada data del 1686 i l'escut de Son Ramis (una mà i un ram) i del capitell, les imatges de sants. A la creu hi apareixen, com sempre, Crist i la Verge amb el nin. A la seva base trobarem una placa informativa sobre la creu i els seus voltants.
Sa Creu; aquesta creu, com succeeix en altres pobles, dona nom al carrer on s'ubica i data de l'any 1825. Està realitzada en una combinació de pedra calcària i marès. Al fust, es pot llegir la data citada, a més d'una inscripció llatina. Aquestes tres creus urbanes presenten una característica poc habitual, que és la forma de la pròpia creu, que és grega de braços rectes, al contrari de la majoria, que són llatines amb els braços també rectes. A la creu grega, els dos braços de la creu són iguals, mentre que a la llatina el braç vertical és més llarg que el transversal.
Finalment, al camí vell de Muro trobarem la Creu de Son Setrill, datada a la segona meitat
del segle XVII i feta de pedra de marès. La base és de planta circular i el fust i el capitell són
de secció octogonal. La creu és en aquest cas llatina amb els braços rectes.
Al terme de Llubí es localitzen nou torres de molí, de les que cinc estan dins el nucli urbà i quatre a fora vila. Generalment es tracta de torres de molí amb cintell, de base quadrada o rodona, més de la meitat d'aquests molins són emprats com a habitatges, és el cas dels molins de Son Rafal (plaça del Moli de Son Rafal, 3), d'en Serra (camí vell de Sineu, 33), de can Moreu (Camí deses coves, 123), de can Mulet (camí de ses Coves), d'en Blanc (camí vell de Sineu), aquest darrer està molt ben conservat, i molí de can Moronell al camí vell de Sineu. Els quatre molins restants, o estan abandonats, com es molí des Cos (carretera, 63) o el de can Mulet (Camí de ses Coves) i el molí de can Corbera (camí de son Burguet); o el molí d'en Suau (carrer creu, 20) , un antic molí fariner situat al carrer creu, 20 dins el nucli urbà de Llubí. Just a la vora del moli hi ha un edifici anomenat Sa Farinera, va ser restaurat dins el 2017 i transformat en centre cultural, on hi existeix la maquinaria original d’una farinera de gran
importància patrimonial, el motor de gas pobre de la marca Bächtold i Cª de Steckborn.
Ermita del Sant Crist de la Salut del Remei.
Està situada a un quilòmetre del casc urbà, quasi al límit amb
Inca i s'hi pot arribar per una carretera asfaltada des del nucli
urbà, o bé a peu pel camí dit la Canastreta. Aquesta ermita
va esser edificada l'any 1896 per iniciativa del prevere Antoni
Cladera Fornés i beneïda el setembre del mateix any.
Poc després de la construcció de l'ermita, l'edifici albergà una
petita comunitat d'ermitans durant uns anys (1897-1900). A
mitjan segle XX es reformà la cúpula i la sagristia es va
convertir en cambril del Sant Crist.
Està sota l'advocació del Sant Crist de la Salut i del Remei, ben representat per una escultura de Lluis Galmés. En aquest oratori, també es venera la imatge de Nostra Senyora dels Àngels (que substitueix una verge sagrari d'un alt valor artístic que es destruí dins els anys 50). La talla actual data dels anys 70 i no té valor artístic. Tipològicament és un edifici de planta hexagonal amb una capella quadrada a la part posterior. La coberta és feta a base d'una cúpula nervada que condueix l'esquema hexagonal fins a ser rematat per una llanterna.
Actualment s'hi celebra el pancaritat el dimarts després de Pasqua. Des de l’esplanada de l’Ermita es pot divisar una de les millors panoràmiques de Llubí.
Vinagrella és la possessió més anomenada de
Llubí i d'aquesta en destaquen la imponent
torre defensiva, el celler i sobretot la capella.
De la façana, en destaca el portal d'arc de mig
punt, l'escut i el rellotge de sol, i de la capella,
la volta de creueria i el portal d'accés amb
decoració renaixentista.
Antigament l'actual nucli urbà de Llubí estava integrat per
dos petits nuclis, el mateix Llubí i l'establit de Son Ramis,
que es comuniquen pel carrer de Santa Margalida.
L'establit d'aquesta possessió data del segle XVII, i sembla
ser que devers el XVIII les ampliacions dels dos nuclis
urbans es toparen. Actualment Son Ramis agrupa unes 300
cases, algunes desocupades. Son aquí notables les cases
antigues de rústiques façanes (especialment al carrer
Arraval i de sa Costa), la Creu de Son Ramis, el Moli d'en
Serra i l'escut dels Ramis en una de les cases del barri, Can
Bo, que podria haver estat la casa pairal dels Ramis.
El conjunt des Racons, del qual l’Ajuntament de Llubí
l’any 2018 va adquirir dues finques amb jaciments
talaiòtics, està situat als afores de Llubí, i a un costat de
la carretera que du a Sineu. Entre els jaciments
destaquen un mur talaiòtic, el qual va ser reutilitzat com
a marge, un talaiot circular en bon estat de conservació,
amb portal i una altura de 5 m i una altra construcció
circular, encara que pitjor conservada. Seguint la
carretera, a la dreta, prop del molí d'en Blanc hi ha un
altre grup de construccions més arruïnades, entre les
quals destaca un mur molt ben escairat que podria
correspondre a un santuari. Cal esmentar que en
l’actualitat s’estan realitzant estudis als els jaciments
per tal d’obtenir més informació dels nostres avantpassats.
La festa més important de Llubí és el patró, Sant Feliu, el dia 1
d’agost. En motiu d’aquesta festivitat l’Ajuntament i les
associacions culturals i esportives organitzen tota una sèrie
d’activitats variades i dirigides als diferents col·lectius del municipi.
Una altra festa destacada és la Festa de l’Ermita que se celebra
els dimarts després de Pasqua. El vespre anterior es celebra la
revetla, en la qual es realitza a l’esplanada: una torrada, ball de
bot i diferents concerts. La Festa de l’Ermita consisteix en un
pancaritat a l’ermita del Sant Crist, on llubiners i visitants es
reuneixen per passar el dia en família i gaudir de les diferents
activitats que s’organitzen com són: el concurs de dibuix, la
mostra de ball de bot, l’animació infantil i el tradicional pal
ensabonat, entre d’altres.
Durant els darrers dies es fa la rua i també el dijous llarder es fa la rueta amb els nins de l’escola i de l’escoleta. Des de fa uns anys es celebra a mitjan juny, una fira de la tapa “Llubí va de tapes amb tàperes”. On el que es pretén es potenciar els comerços llubiners i al mateix temps donar importància al producte per excel·lència de Llubí com es la tàpera. A principis de setembre tenim les Festes de Son Ramis. Aquestes festes, que se celebraven antigament abans que els joves haguessin de partir a fer el servei militar i recuperades des de fa uns anys, són una excusa més per fer bauxa i organitzar activitats de lleure per a tota
la família. També es realitzen activitats puntuals en dies assenyalats com: els Reis, Sant Antoni, les verges, Sant Jordi, Cap d'Any...
Pel que fa a les fires, la fira tradicional és el primer dimarts després de Santa Catalina o el mateix dia, el 25 de novembre. La nostra fira tradicional és una de les poques que es fan actualment entre setmana i té una antiguitat de més de 106 anys.
La Fira de la Mel es celebra nou dies abans de la tradicional, en diumenge. Aquesta darrera es tracta d’una fira monogràfica sobre el món de l’apicultura i mostra de producte local que es va celebrar per primera vegada l’any 2000. Aquesta fira també es motiu per organitzar una sèrie d’esdeveniments com trobades, conferències i taules redones que aportaran coneixements tècnics i solucions als problemes dels apicultors de les Illes Balears.
A més, cada dimarts dematí té lloc el tradicional mercat setmanal a la plaça de la Carretera, punt de trobada per la gent de Llubí i on el visitant és ben acollit. Al mercat s’hi pot trobar diversitat i una àmplia l’oferta de productes que van des de tèxtil i moda, seguides de d’alimentació i en menor mesura, complements de moda, salut i cosmètica, equipament de la llar, lleure i cultura.
Un fruit menut i quasi insignificant ha estat el més
lligat a la vida econòmica de Llubí i s’ha convertit en
símbol del poble; la tàpera. El cultiu i la recol·lecció de
la tàpera ha estat l’activitat de llubineres i llubiners
durant molt de temps, sobretot durant els anys
precedents a l’eclosió del turisme. La tasca de
recol·lecció que dura gairebé tot l’estiu és una feina de
les més feixugues i, en el parlar de la gent, s’hi fan sovint referències. Per això per collirtàperes s’ha d’aprofitar la frescor i la primera claror de la matinada.
L’altra activitat que ha donat prestigi i que s’ha conreat a Llubí és la destil·lació de licors.
L’anisat, les herbes, el rom i el palo de Llubí s’han elaborat de forma tradicional al poble i
han estat sempre de molt bona qualitat fins al punt que s’han exportat a Amèrica. Actualment
tots els alambins s’han convertit en habitatges o s’empren com a seu i magatzem d’algunes
empreses locals ja que les fàbriques van ser traslladades a altres indrets de l’illa.
En el municipi existeixen un gran nombre d’associacions culturals i esportives que duen a terme diferents activitats i fan que la participació dels veïns del municipi sigui molt significativa. Les associacions més representatives i amb més anys d’experiència són:
Club d’Esplai “Es Turó”: Hi participen nins i nines de 5 a 16 anys. Cada dissabte horabaixa es troben al casal parroquial amb els monitors voluntaris per realitzar activitats lúdiques (tallers, excursions, acampades...), a més, participen a les festes organitzant activitats com gimcanes, tallers o el ja tradicional playback de Sant Feliu.
CDA Llubí: Es tracta del club de futbol municipal i està format per equips de totes les
categories des de l’escoleta fins a l’equip amateur, actualment a Preferent. Cada categoria
participa a competicions oficials de la lliga regional de Mallorca.
Disposen d'un camp reglamentari de gespa artificial amb grada per al públic, vestuari per a
totes les categories i unes oficines.
Club gimnàstic Ítaca: Hi participen nins i nines de totes les edats que competeixen a nivell de club per totes les Illes Balears amb importants resultats. Entrenen al Gimnàs del CEIP Duran Estrany i realitzen anualment exhibicions tant a la plaça de l’Església com al teatre.
Escola de Ball Taparers en Festa: Aquesta entitat s’encarrega d’ensenyar el ball popular de Mallorca. Un nombrós grup de persones entre nins i adults assagen setmanalment per fer les mostres de Sant Feliu, Son Ramis o la festa de l’Ermita. Actualment fan els assajos al gimnàs del CEIP Duran Estrany.
Així mateix no ens hem d’oblidar de la resta, que també realitzen una tasca important pel
municipi. Aquestes són: Amics de la 3a edat, AMIPA CP Duran Estrany, Associació 2ª Edat, Comissió de reis, Es Fiblo, Penya Blaugrana Llubí, Pedra Foguera, Penya Madridista Llubí, Penya Mallorquinista, Coral Castell Llubí, Es Quinqué, Club d'Escacs Ibull, Club Petanca Vila de Llubí, Grup Espeleo, Societat de caçadors Castro Lupino, Club pàdel Llubí, Club Boxa Llubí, Equitació alta escola, Associació DAIRA, Teatre IBULL, Tots a Una.
Infraestructures i equipaments municipals
Fins al gener de 2021, el servei d’escoleta es donava a Ca ses Monges, la qual te més de 50 anys d’història. Actualment els servei es dona a la nova escoleta infantil Municipal (Moixaina), situada al carrer Roca Llisa i gestionada econòmicament per l’Ajuntament
ofereix servei d’escoleta, menjador i matinera per a nins de zero a tres anys. Actualment hi treballen quatre educadores i hi assisteixen diàriament una vintena de nins dividits en tres grups segons l’edat.
Per altra banda el CEIP Duran Estrany compta amb tots els nivells d’educació infantil i primària i també ofereix el servei de menjador i matinera. Diàriament assisteixen més de 200 alumnes, uns 65 de infantil i uns 145 de primària.
Poliesportiu municipal Ses Comes, a on trobem totes aquestes instal·lacions:
- Camp de futbol reglamentari de gespa artificial
- Camp de futbol sala pavimentat
- Camp de futbol sala pavimentat
- 1 pista de tennis
- 1 pista poliesportiva
- 2 pistes de pàdel
- 1 zona amb pistes de petanca
- 1 pista de skate
- Zona de jocs infantils
- Vestuaris per als usuaris.
- Servei de bar i restaurant durant tot el dia
Gimnàs del CEIP Duran Estrany. Aquest espai és utilitzat per diverses entitats esportives per
dur-hi a terme les seves activitats quotidianes.
Casal de cultura, espai de dinamització cultural i també punt d'informació que compta amb el Teatre, la Biblioteca Municipal i el Casal de Joves.
Casal d’entitats, que compta amb un gran hall i una gran sala multifuncional per realitzar reunions, projeccions o exposicions.
Sa Farinera, edifici amb sala d’exposicions i espais per a conferències. Dins el recinte té una placeta, amb un petit escenari per fer actes a l’exterior.
Casal de la gent gran, a més d’utilitzar-se com a lloc de reunió i per fer activitats per a la gent gran també s’utilitza per fer cursos de formació, exposicions o tallers puntuals. (Tots els espais són lliures de barreres arquitectòniques).
Parcs i places. Existeixen parcs infantils a la plaça de
la carretera, al moli de Son Rafal, a la plaça de Son
Ramis, al Poliesportiu i a l’Ermita.
Connexió Wifi gratuïta a la plaça de l’església, la plaça
de la carretera i al poliesportiu.
Aparcaments un dins el nucli urbà, just al costat del
poliesportiu, i l’altre als afores, molt a prop de
l’Ermita.
Panells informatius a l’entrada del poble, a la plaça
de la carretera i altres punts estratègics.
Dos punts de càrrega de vehicles elèctrics situats a la
Plaça de Son Ramis i al casal de cultura.
Al municipi no disposam de grans instal·lacions hoteleres però si d’una sèrie d’hotels
d’interior, a banda d’algunes cases de camp ofertades com a habitatges vacacionals. En
tant a hotels d’interior podem anomenar:
Hotel d’interior Casa Mona, ubicada dins el centre històric de Llubí, és un exemple perfecte
de casa senyorial mallorquina de mitjans del segle XIX. Es troba a pocs metres de la plaça
de l’església. La seva cuidada decoració i els detalls d’ambientació, fan que sigui un lloc
especial, a més, compta amb sales comunes, un jardí mediterrani i un oasis al seu interior,
sempre respectant el toc tradicional de les cases senyorials mallorquines.
DaiCa restaurant i petit hotel, és una casa tradicional mallorquina situada en el centre de Llubí, al costat de l’Església. El 1947 es va convertir en una botiga d’embotits artesanals i durant dues dècades va ser un dels negocis familiars més coneguts. La casa es va rehabilitar transformant-la en un petit hotel de tres habitacions i un restaurant, on es pot gaudir d'una tranquil·la estada en qualsevol època de l'any. DaiCa també compta amb un restaurant que aposta per la cuina mallorquina de mercat, amb un toc modern i de cuina d'autor. Ofereix un ambient acollidor en harmonia amb una proposta gastronòmica de qualitat . Situat al carrer Farinera, 7 de Llubí.
Ca’n Pere Jaume, aquesta casa va ser construïda l’any
1914 i inicialment va ser una de les primeres
destil·leries de Mallorca, d’aquí podem observar el seu
gran magatzem. Actualment ha estat restaurada
mantenint l’essència de les cases de poble i intentant
recuperar els detalls, com els esglaons de l’escala,
que han estat fabricats expressament a imitació dels
que hi havia antigament, o l’empedrat de l’exterior del
magatzem. Tot amb materials autòctons
L'hotel Vista de la Vila, s'ha reformat aquesta casa, que
data del 1900, amb el desig de crear un hotelet
acollidor. L’hotel Vista de la Vila està ideat per passar
uns dies agradables gaudint de la tranquil·la vida de
poble. Aquest hotel està ubicat en una placeta elevada
cosa que dona molta llum a l’hotel i l’obre a belles
vistes.
A més de l'oferta d'hotels d'interior, a Llubí hi ha una gran varietat d'oferta d'habitatgesvacacionals. Comptant les de dins el poble i les dels afores, tenim unes 83 cases vacacionals, la qual cosa suposa unes 500 places turístiques. Algunes de les més
demandades dins el nucli urbà són: Ca na Missa, Casa Son Bordoi, Ca'n Bagot.
Com ja hem dit anteriorment, Llubí es troba situat a la comarca del Pla de Mallorca, la zona menys turística de l’illa ja que per norma general, els turistes que visiten l’illa són aquells que comunament anomenem de sol i platja. Però, el Pla de Mallorca rep un tipus de turisme diferent, més de caire cultural, el qual cerca precisament el que ofereix el Pla. Tot i que, aquesta demanda turística és molt minsa, sobretot els mesos d’hivern, es pretén potenciar les fortaleses del Pla de Mallorca amb l’objectiu d’augmentar aquest tipus de demanda turística.
Característiques del municipi: anàlisi
- Anàlisi interna
MARC LEGAL
Per dur a terme aquest pla integral de turisme ens hem de regir per una sèrie de lleis i normatives tant des del punt de vista turístic com l’ambiental i l’urbanístic.
En primer lloc, el tema turístic, ha de ser regulat per la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del
turisme de les Illes Balears. Bàsicament tendrem en compte els següents articles:
- Article 1. On es defineixen les finalitats del turisme responsable.
- Articles 43 i 44. Fan referència a establiments d’allotjament de turisme rural.
- Articles 49, 50, 51 i 52. Que estableixen el concepte, la tipologia, comercialització i
descripció dels serveis turístics de les empreses comercialitzadores d’estàncies
turístiques a habitatges. Els articles 50 i 52 han estat modificats per la llei 6/2018
del 22 juny i la llei 6/2013 del 29 novembre respectivament. - Articles 53 i 54. Defineixen el concepte i classificació de les empreses turístiques de
restauració. - Article 67. Que regula la senyalització turística.
- Articles del 70 al 74. Que regulen les actuacions públiques dins el sector (estratègia
d’actuació en matèria de qualitat turística, foment de la desestacionalització,
aprovació de plans turístics i innovació en el turisme).
Un altre document que cal tenir en compte en termes turístics és el Pla d’Acció de Promoció Turística per al 2020, presentat per l’agència d’estratègia turística de les Illes Balears i que té entre els seus objectius promocionar els recursos turístics en què es treballa per aconseguir la diferenciació de la destinació i concedeix una gran importància a la celebració de jornades directes, inverses , fam trips i press trips per donar a conèixer el producte i l'oferta tant en destinació com al mercat emissor.
En segon lloc, el tema urbanístic ha de ser regulat per la Llei 12/2017 de les Illes Balears (LUIB), també no podem deixar de banda el Catàleg de Patrimoni i les Normes Subsidiàries de Llubí. Respecte a aquests documents s’ha de tenir en compte que en aquests moments es troben en procés de revisió; el Catàleg de patrimoni hi és vigent a tots els efectes i les normes subsidiàries estan en fase d’aprovació inicial i no es troben vigents encara.
Les Normes Subsidiàries actualment vigents del municipi de Llubí foren aprovades definitivament el 25 de gener de 2002 ( BOIB núm. 31, de dia 12/03/2002). Actualment, l’Ajuntament duu a terme el procés de revisió d’aquestes normes, i la seva
adaptació al Pla Territorial de Mallorca..
Cal comentar que els elements que formen part del Catàleg de patrimoni del Municipi de Llubí responen a una sèrie de valors materials arrelats al Patrimoni Cultural de la Comunitat. L'aproximació als criteris d’elecció es fa comptant amb les diferents categories establertes en el Pla Territorial de Mallorca, que contempla la legislació del Patrimoni Històric vigent a la
Comunitat Autònoma i a l’àmbit estatal. Dins aquestes categories es troben les subcategories que han estat establertes per la bibliografia pertinent.
EL PLA. ESTRATÈGIES TÀCTIQUES I ACCIONS
Aquest Pla de Turisme de Llubí pretén potenciar el municipi com una destinació turística capaç d’atraure a un turisme alternatiu al que predomina actualment a l’illa, el turista cultural, procedent de qualsevol indret de l’illa però principalment dels allotjaments de la comarca del Pla, que coincideixen amb Llubí en la voluntat de desestacionalització i turisme alternatiu.
Aquest turista no només s’interessa pel patrimoni sinó també pels paisatges que l’envolten,la seva història, cultura i gastronomia i es caracteritza per ser un col·lectiu d'edats molt variades que viatja majoritàriament en família i que té un poder adquisitiu i un nivell d’estudis mitjà-alt. La durada mitjana d’aquest tipus de viatge és de quatre dies i segons l'Estudio de Productos Turísticos de Turespaña, la seva despesa mitjana és de 76€ per dia.
Actualment Llubí rep aquest perfil de turista, però es vol potenciar i consolidar aquest tipus
de turisme al Pla de Mallorca. És per això que el Pla Integral de Turisme de Llubí proposa
potenciar els recursos existents, fins ara ignorats o poc explotats turísticament i així
aconseguir arribar al tipus de turisme desitjat i oferir un producte diferent dels d’altres
indrets de l’illa.
ÀREA DE TERRITORI
Estratègies
El municipi de Llubí no es pot considerar zona turística pròpiament dita, s’ha de tenir sempre present que forma part de la comarca del Pla de Mallorca i que comparteix moltes característiques amb tots els pobles que formen part de la Mancomunitat del Pla. Una de les característiques que cal destacar dels pobles d’interior és el lligam que tenen amb la tradició i cultura popular sense deixar de banda la dedicació a l’agricultura. Al Pla, els cultius dominants són els cereals, els fruiters no cítrics i els farratges. Malgrat l’agricultura ha experimentat una gran recessió, a les terres del Pla de Mallorca podem trobar una remarcable quantitat de restes arquitectòniques que han tengut la seva importància al llarg de la història. El màxim exponent i mostra inequívoca d’aquesta explotació agrícola són les possessions, finques on es desenvolupaven totes les tasques relacionades amb l’agricultura
i la ramaderia.
A partir d’aquí podrem formular el nostre objectiu estratègic de l’àrea territori com: “Difondre una nova imatge a nivell comarcal aprofitant tot el potencial dels recursos compartits i propis de que disposam”. Aquest objectiu estratègic pretén fer creixa la nostra imatge comarcal i, a més, remarcar la idea de l'interior de Mallorca, una "Mallorca real, tranquil·la i cultural", la qual és l'hereva de la Mallorca pagesa.
Tàctiques
- Conservar i millorar els equipaments dels que disposam.
- Millorar la mobilitat per a la recepció de visitants.
- Catalogar els recursos culturals i naturals de la comarca i del municipi.
- Establir prioritats en la conservació del patrimoni arquitectònic i del paisatge.
- Creació d’un eslògan identificatiu.
Accions
Manteniment del poblat talaiòtic dels Racons
Tasques de neteja i condicionament al voltant dels talaiots. A més de profunditzar en el coneixement d’aquest poblat prehistòric i la creació de material informatiu accessible per a visitants.
Millora de la senyalística per a l’accés a les zones d’interès i als aparcaments.
Tot i que dins el casc urbà disposam de tota una sèrie d’indicadors pels edificis públics i de serveis, s’hauria de millorar la senyalística a les zones rurals properes als llocs d’interès, sobretot a partir de la nova via de circumval·lació.
Redacció d’un catàleg de recursos culturals i naturals de la zona.
Aquest catàleg ha de permetre relacionar els diferents recursos patrimonials culturals i naturals dels municipis de la comarca del Pla
Conservació de l’entorn
Per tal de conservar el paisatge es planificarà la neteja de camins i recollides de fems en leszones rurals.
Creació d’un eslògan identificatiu
Aquest eslògan ha de servir per deixar clara la nostre idea del tipus de turisme que volem, remarcant la idea d’una Mallorca “real”, allunyada d’estereotips turístics i aprofitant la nostra localització cèntrica.
ÀREA DE PRODUCTE
Estratègia
En l’apartat del diagnòstic hem anomenat i descrit els recursos dels que disposam al municipi de Llubí. Aquest conjunt de recursos de tot tipus són el producte turístic que podem oferir als visitants i sobre el qual hem de treballar.
A partir d’aquesta base definim l’objectiu estratègic a l’àrea de producte:
“Millorar i ampliar, a ser possible, els recursos: equipaments culturals, naturals, educatius i serveis municipals”
Tàctiques
- Millorar l’oficina turística
- Dissenyar nous programes d’activitats que atreguin els visitants
- Impulsar l’oferta comercial com a reclam turístic
Accions
Millorar l’oficina d’informació turística
Aquesta oficina està ubicada a les mateixes dependències de l’Ajuntament i ha de disposar de guies, fulletons i programes d’activitats del municipi i de la resta de pobles de la comarca. A més, es potenciarà l’ús de les TIC incorporant un apartat a la web municipal i un dispositiu amb l’app sobre Llubí a l’Ajuntament.
Disseny de noves rutes temàtiques.
Tenint en compte la varietat de llocs d’interès dels què disposam es crearan una sèrie de rutes per fer excursions pel municipi. Actualment disposam de dues rutes, una de molins fariners i una per el barri de Son Ramis. Possibles exemples de noves rutes, són itineraris per les possessions del municipi i també, itineraris que combinin el casc urbà i les afores del poble. Així mateix rutes als talaiots o rutes mediambientals.
Creació de rutes gastronòmiques.
Involucrar el significatiu teixit empresarial dedicat total o parcialment a la gastronomia per fer d’aquesta activitat quotidiana un reclam més pel visitant. Donant a conèixer, per exemple, les peculiaritats de la cuina mallorquina que elaboren molts dels bars del poble i les típiques ensaïmades dels forns.
Senyalització de les rutes cicloturístiques que passen pel municipi.
Es continuarà amb la senyalització per part del Consell, la Mancomunitat del Pla i l’ajuntament de Llubí de les rutes cicloturístiques que passen pel nostre municipi.
ÀREA DE QUALITAT
Estratègia
El nostre municipi no disposa de segells de qualitat, per la qual cosa seria convenient estudiar la possibilitat d’adhesió al SICTED, un projecte de millora de la qualitat de les destinacions turístiques promogut per d’Institut de Turisme d’Espanya (TURESPAÑA) i la Federació Espanyola de municipis i Províncies (FEMP), que treballa amb empreses i serveis turístics de fins a 30 oficis diferents, amb l’objectiu últim de millorar l’experiència i satisfacció del turista.
El SCTE Destinacions exigeix un nivell de qualitat homogeni en els serveis oferts al turista dins d’un mateix destí, a fi que no s’aprecien deficiències de qualitat substancials entre els diferents productes que componen l’oferta en la destinació.
A partir d’aquí podem definir l’objectiu estratègic en l’àrea de qualitat com:
“Aconseguir que Llubí sigui una destinació turística de qualitat”
Tàctiques
- Fer dels productes i serveis de Llubí un sinònim de qualitat.
- Obtenir el distintiu de Qualitat Turística.
- Crear un enllaç entre les empreses i l’administració per donar a conèixer la nostra
tradició i cultura. - Millorar aspectes sobre el reciclatge.
Accions
Aconseguir més visibilitat a les xarxes socials locals
Es van crear diferents xarxes socials amb el nom de “Visitllubi” amb l’objectiu d’aconseguir donar més visibilitat al nostre municipi i fomentar la interacció amb els ciutadans. Per aquest apartat es pot aprofitar de les noves tecnologies i fer-les accessibles per als turistes dels hotels i de les cases vacacionals.
Crear un enllaç entre empreses i administració
Aconseguir crear una unió entre empresaris i l’administració amb l’objectiu d’actuar tots per un bé comú.
Millora d’aspectes sobre el reciclatge
Col·locar més papereres de reciclatge i punts d’informació sobre com hem de reciclar a puntsestratègics.
Donar informació als establiments hotelers sobre el projecte SICTED
Cal informar els nostres establiments sobre la importància i les avantatges d'aquest projecte. El qual és un projecte de millora de la qualitat turística promogut per la secretaria d'estat de turisme i té com a objectiu millorar l'experiència i la satisfacció del turisme.
ÀREA D’INTEL·LIGÈNCIA DE MERCATS
Estratègia
Quan parlam d’intel·ligència de mercats parlam de la gestió estratègia d’un servei. Com ja hem dit anteriorment cercam extreure el màxim profit dels recursos disponibles, per tant, es tracta d’obtenir tanta informació rellevant com sigui possible per tal d’analitzar el flux de visitants i la qualitat dels serveis prestats. Així podem definir l’objectiu estratègic en l’àrea d’intel·ligència de mercat:
“Millorar els serveis prestats a partir de l’obtenció d’informació estratègica”
Tàctiques
- Recollida d’informació.
Accions
Creació d’una enquesta per quantificar i qualificar el servei.
La recollida de les dades i posterior anàlisi de dades amb la finalitat de millorar el servei i obtenir línies de millora. Per aquest apartat es pot aprofitar al màxim les noves tecnologies, tant per la recaptació de dades, com per el seu tractament o possibles exposicions de les dades.
Creació d’una base de dades locals.
Tenir una base de dades molt completa, fiable i continua en el temps és una eina molt útil per a poder elaborar, en un futur, estudis d’indicadors i veure possibles accions de millora.
ÀREA DE PROMOCIÓ
Estratègia
És important tenir en compte què, per donar a conèixer qualsevol activitat o servei, se’n ha de fer difusió. Per tant, no és suficient planificar el turisme que volem i dur a terme les millores previstes dins aquest pla si després no es du a terme una bona difusió per donar-lo a conèixer a tota persona que hi pugui estar interessada. Per tant, l’objectiu estratègic que ens proposem en aquest apartat de promoció és:
“Difondre a partir dels diferents suports i mitjans que tenim disponibles tot el que tengui relació amb el turisme al municipi”
Tàctiques
- Actualització continuada de la informació a Internet.
- Manteniment i millora dels sistemes promocionals existents.
Accions
Millorar l’apartat turístic a la web Municipal.
Aquest apartat inclou tota la informació d’interès a més d’un important apartat gràfic. S’ha de treballar amb les traduccions a diferents idiomes i afegir una secció on els visitants puguin deixar els seus comentaris, suggeriments i la seva valoració.
Contactar amb propietaris de llocs d’interès
La idea és parlar amb certs propietaris per tal de poder donar a conèixer la història de la seva propietat.
Modernització de canal de distribució
És necessari modernitzar-se i utilitzar les noves tecnologies per a la distribució dels nostres productes i serveis. Per això s’optarà per explotar la promoció digital.
Editar material de difusió en format digital.
El punt d’informació turística ha d’estar ben equipat en tant a informació i possibilitats que ofereix el municipi i la comarca. Aquestes guies s’editaran en diferents idiomes per ampliar les possibilitats i estaran disponibles per als comerços i es publicaran a la web municipal i a l’aplicació entre d’altres, aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies.
Actualitzar i millorar la informació que figura a webs que no són municipals com per exemple
www.visitplademallorca.net i “Google Maps”.
ÀREA DE FORMACIÓ
Estratègia
Actualment no existeix una oferta formativa a nivell municipal pel que fa a termes turístics. Veient la necessitat de tenir un personal i empresari preferentment ben format per poder aprofitar al màxim les oportunitats que es presenten turísticament parlant, s’hauria de plantejar la idea de fer cursos de formació ja sigui d’idiomes, de noves tecnologies o de
coneixement de l’entorn.
Hem de tenir en compte que, des del pla de formació de persones adultes de la Mancomunitat del Pla ja s’ofereixen cursos de formació d’idiomes i de noves tecnologies que, encara que no estarien directament relacionats en termes turístics, podrien
complementar l’oferta pròpia municipal.
A partir d’aquí ens proposem el següent objectiu estratègic quant a formació:
“Tenir un teixit empresarial i de personal públic ben format i aprofitar degudament les oportunitats”
Tàctiques
- Donar orientació i formació a professionals del sector turístic i de l’administració.
Accions
Organitzar tallers de formació
Complementar l’oferta que ja tenim actualment i orientar-los específicament al turisme i als temes que hi tenen relació. Dirigits a empresaris del sector, empleats púbics i altres persones que hi puguin estar interessades.
RESUM
En resum podem dir que Pla Integral de Desenvolupament Turístic pretén ser una eina que fitxi les accions a seguir per tal de potenciar el municipi de Llubí com a una destinació turística atractiva. Les accions que es recullen dins el pla són, bàsicament:
- Conservació de l’entorn i condicionament dels espais i edificis.
- Unificació i millora de la bases de dades municipal.
- Millora de la senyalística per l’accés a les zones d’interès i als serveis i de les rutes cicloturístiques que passen pel municipi.
- Millora de l’oficina o punt d’informació turística.
- Disseny de noves rutes temàtiques i gastronòmiques.
- Mantenir actualitzada la informació present a Internet.
- Dur a terme tallers de formació i donar informació d’interès als empresaris hotelers.
CONCLUSIÓ
A través d’aquest Pla Integral de Turisme 2021, Llubí exposa la seva aposta per un Turisme responsable i sostenible, que generi activitat econòmica i que millori el benestar de la població.
Per aconseguir aquest model tan ambiciós cal avançar en la cohesió del territori, perquè la Mancomunitat del Pla funcioni com un tot, potenciant les particularitats de cada municipi: des de les restes arqueològiques i molins fariners, presents a molts de municipis, fins a la tranquil·litat de la zona. La finalitat principal, és oferir una destinació turística alternativa al
“sol i platja” que caracteritza la nostra illa potenciant les activitats en un entorn de natura i cultura.
Fan falta millores tant en la recepció de visitants com en l’adequació de l’espai i del producte turístic que volem oferir, perquè Llubí no està inclòs dins el llocs de destinació preferits pels turistes, encara és, per a molts, desconegut. Ara, doncs, ens toca fer feina per dur a terme totes les accions incloses dins aquest Pla Integral de Turisme i aconseguir una major afluència de visitants.
